Libro de armoria

Heraldica de la corona de Aragón

Heraldica del apellido MAY

Significado del apellido MAY

Catalán. De oro, tres cabezas de negro, bien ordenadas, tortilladas de una guirnalda, de sinople y gules. [E. Tamburini] [B. Mestre, ms].
Catalán. De oro, tres cabezas de moro, tortilladas de plata. “La sepultura y armas son en Santa Caterina en la capella de sta. Caterina de Sena.” [B. de Llupià ms].
Catalán. De oro, tres cabezas de moro, de sable, con garlandas de flores de plata. [Fr. Tarafa, ms] [Fr. Tarafa, ms*] [Fr. Cascales, ms].
Catalán. De oro, tres cabezas de sable, bien ordenadas, tortilladas de flores, de plata. [J. R. Vila, ms].
Catalán. De oro, con tres cabezas de moros sables, con guirnaldas de rosas. [J. del Corral].
Catalán. De Barcelona. De oro, tres cabezas de sable, bien ordenadas, coronadas de una guirnalda de flores y plata y gules. [Fr. de Alós].
Catalán. De oro, tres cabezas de moro, de sable, bien ordenadas, tortilladas de una guirnalda de sinople. [B. Mestre, ms] [Fr. de Alós].
Catalán. De oro, tres cabezas de plata, bien ordenadas, coronadas de una guirnalda de laurel. [Fr. de Alós].
Catalán. De oro, tres cabezas de moro, de sable, tortilladas de blanco. Blasón de Juan May, año 1466. [P. Costa, ms] [Fr. X. de Garma].
Catalán. De oro, tres cabezas de moro al natural, tortilladas con diadema de plata. [Ms. A-277].
Catalán. De ... tres cabezas de ..., bien ordenadas. Sello de Miquel May, Vice-Canciller de la Corona de Aragón, año 1545. [F. de Sagarra]. (*)
Catalán. De Barcelona. Semicortado y partido: 1º, de May, de Barcelona. De oro, tres cabezas de moro, tortilladas de de plata y puestas de perfil; 2º, de plata, una colina de dos montes y en la diestra mayor una flor de lis, todo de sinople (armas de los Descoll, de Barcelona); 3º, de gules, ocho rosas de oro (armas de los Rosanes de Barcelona); 4º; mantel, de azur una campana de plata con el badajo de gules y la inscripción en la parte inferior de la campana “AVE MARIA”. (sic) [P. Mr. Rigalt, ms.].

Escudo de May, catalanes, según el manuscrito de Bernat de Llupià, s. XV-XVI.


(*) El Vicecanceller Miquel Mai o May, Regente de la Cancillería Real en tiempos de los Reyes Católicos. En el siglo XVI, tenía su casa situada en la calle de la Paja, entre la plaza de la Cucurulla y la calle de la Boters, la parte trasera con huerto lindaba a esta última, cerca de las casas de los Despla-Gralla y los Pinós. Compuesta de tres plantas, con dos puertas ojivales, una de entrada para las caballerizas y la otra de uso común. En la primera se hallaba la bodega y cuadras, en la segunda, comedor y habitaciones y una tercera planta que hacía las veces de desván. Se conserva una acta notarial de inventario que se hizo a la muerte de Elionora de Setanti, esposa de Miquel Mai, descendiente ésta de la familia Setantí. La cual transcribimos en parte por su interés histórico, extraído de la obra de Durán i Sampere, Barcelona i la Seva Historia.: “Primo: una catifa de drap de ras per los peus, quadrada, de diversos colors, al mig ab un escut gran de color groga ab tres caps d’home, tenen l’ull blanc i lo morro vermell, ab una vieta al cap negre, verd i groga ab quatre altres escuts ab tres personatges a cada escut de la mateixa brodadura, de diversos color. Un pom de pavelló ab un cos de dama al mig daurat; té un escut en les mans, ab tres caps d’home, ab lletres a l’entorn, comencen: ‘Procul’. Quatre rebosters de cobriatzembles de color blau i groc ab les armes de Mai, folras de tela blanca ja usats...”. Sigue una relación de enseres que por su poca importancia no transcribo. “...Un mig cofre daurat, en dins, en lo cobertor d’aquell, esta esculpit Nostra Dona i la Resurrecció de Nostre Senyor i Sant Onofre, ab calaixos i caixons, i en de fora les armes de Mai i Setantí, ab son pany i clau. Dos rebosters blaus blans ab fullatges dins de drap groc; la u ab un escut de les armes de Setantí; l’altre, ab les armes de la casa; los dos tots folrats de tela usats.” “Una caixota de fusta de pi e lo cobertor, tot corcat, ab son pany i clau, dins la qual ha, segons se deiu, escriptures antigues de la heretat de mossèn Setanti. Un pal.lit de domás blanc, ab un escut ab una àguila negra, folrat de tela blanca, tot foredat en algun lloc.” “Una arquilla de fusta de noguer obrada de tèrcia; té al mig, davant, un escut, dins lo qual ha un pi pintat de verd ab una sageta qui travessa a la soca, molt petit, ab una creu en dins lo cobertor. Una caixa obrada de tercia, ab son pany i clau; al sól de pany hi ha escut, en que està pintat un roure verd, i per la soca lo passa una sageta, ab unes torretes a la una part i altra del costat de dit roure, totes obrades. E té en lo mig del cobertor de part a part de dins, una creu de tèrcia bona. Altre cofre semblant del prop dit, ab un escut al peu del pany, lo qual ha pintat de verd un pi ab una sageta qui el travessa la soca, ab un roure al costat (Rovira), al peu de la qual ha un escut ab tres caps de moro.” (V. Duran i Sampere, Barcelona i la seva història, pp. 350-351.